La Serra Grossa
PR-V 125: Senda de la Solana
La senda de la Solana PRV- 125, discorre pels termes municipals d'Aielo de Malferit , Montesa i Vallada. Els 18 km. de recorregut es poden fer ben bé en quatre hores i mitja. El contacte amb la natura i els diferents recursos naturals, etnogràfics i paisatgístics que trobareu al vostre pas, vos faran gaudir d'este sender.
El recorregut comença a l'ermita de Sant Engraci (el Calvari), per la carretera V- 2017 en direcció Moixent.
A 1 km, Aproximadament del poble i després de passat el punt kilomètric 18, ens trobarem a la dreta amb l'indicador de la senda que ens portarà per un camí entre conreus d'oliveres,” vara” i albercoquers.
El camí acaba en una pronunciada pendent a partir de la qual s'inicia la senda. En este punt ens trobarem amb la cova de Porcons, que queda lleugerament a la dreta de la senda. Des d'ací tenim una panoràmica de tota la Vall d'Albaida, amb el Montcabrer (a la veïna comarca del Comtat), al sud les muntanyes de la Vall i al sud-est, el Benicadell vigilant.
Portarem al voltant de 30' quan anem a iniciar el recorregut cap a l'Alt de la Solana; accedirem per una xicoteta escalinata entre dues carrasques, que ens donarà pas a una xicoteta explanada on trobarem una ramificació de la senda cap a la dreta; si l'agafem, anirem al paratge de la Font de Conilla. Per a continuar, haurem de tornar a aquesta explanada i seguir de nou cap a dalt.
Després
de 20' més, caminant per la senda de la Solana, en alguns trams
prou empinada, en altres més suau i després de passar
per un xicotet refugi de fusta arribarem a l'alt de la Solana, allí
corre prou de vent i és un bon lloc per a fer una aturada sota
dos pins que escaparen de l'incendi del 94.
Des d'aquest punt, si mirem cap al sud, trobarem una nova i magnífica
vista de les muntanyes de la Vall, la Mariola i un poc més a
l'est l'Aitana; cap al nod, veurem la Foia Rodona , les serres de la
Costera i un poc cap a l'oest el massís del Caroig.
Des d'ací la senda baixa suaument cap a la Foia Redona. En arribar (portarem prop d'una hora caminant), podem continuar baixant cap a la foia per la pista forestal en la qual s'acaba la senda, i este serà el nostre recorregut, continuar en sentit contrari, cap a l'oest, a través d'esta mateixa pista. Es tracta d'una pista d'uns 4 km. Sense cap dificultat, és més bé un passeig tranquil entre muntanyes, a l'esquerra (el sud ) tindrem la part posterior de la Solana d'Aielo, amb el cim Eixea de 727m. i a la dreta (el nord) els barrancs de la Foia i la serra de Vallada.
En finalitzar la pista forestal, arribarem al Campello, es tracta d'una zona de conreus de pereres, cireres i “vara”. Continuarem per la carretera en direcció a Moixent i després de 10' trencarem cap a l'esquerra per una nova pista forestal. Abans d'entrar a la pista, podem observar a la dreta de la carretera un bancal que el seu propietari més bé l'ha convertit en un jardí botànic, on es podran veure diverses espècies d'arbres d'arreu del món.
Si continuàrem per la carretera en direcció Moixent, enllaçaríem a 3km amb el GR-7. Però, nosaltres, de nou situats a la pista forestal, començarem l'ascens cap a l'Estret, i a la dreta ens quedarà una bonica vista del Campello, amb els bancals, les seues cases de camp i les muntanyes que l'envolten. En arribar a l'alt tornarem a entrar a la Vall d'Albaida i ara la podrem observar per la zona nord-est, (Benigànim , l'estret de Bellús L'Olleria,...).
En començar la baixada, per la pista forestal, ens quedarà prop d'hora i mitja per arribar de nou a Aielo. A l'esquerra, deixarem la capcalera del Barranc del Joncar i la caseta de “Barrera”; arribarem fins on acaba la pista i continuarem durant uns 300 metres per una xicoteta senda pel mig de la serra, que comença entre quatre pins no massa grans al costat d'una codolla de caçadors.
En començar la baixada, per la pista forestal, ens quedarà prop d'hora i mitja per arribar de nou a Aielo. A l'esquerra, deixarem la capcalera del Barranc del Joncar i la caseta de “Barrera”; arribarem fins on acaba la pista i continuarem durant uns 300 metres per una xicoteta senda pel mig de la serra, que comença entre quatre pins no massa grans al costat d'una codolla de caçadors.
Arribarem a la finca del Maset, amb una gran casa de camp. La vorejarem per la seua zona més alta i pròxima a la serra (l'Ombria), passant junt a una bassa d'aigua per al reg. Continuarem per la seua fita, baixant fins arribar quasi a la casa, que deixarem a l'esquerra , i pel voltant d'un bancal d'oliveres accedirem a una de les poques zones amb arbres que se salvaren dels distins incendis que ha sofert la serra de l'Ombria.
Creuarem entre pins i mates de romer fins arribar a un camí que ens durà a un altre que està asfaltat , el Camí Maset-Palleret, que ja no deixarem fins arribar al poble.
Es tracta d'un camí amb una suau pendent (excepte el primer tram ) que descendeix al poble des de la serra. Creuarem el Barranc del Joncar i a la dreta, abans de creuar-lo, trobarem la font de Cotra que sol dur poca aigua.
Al llarg de 45' gaudirem d'un agradable passeig, entre bancals casetes de camp i el barranc que va desviant-se cap al riu.
Entrarem al poble pel carrer de Sant Llorenç i trencarem cap a la dreta pel carrer Sant Vicent . Al fons veurem, entre l'Ombria i la Serratella, el Pont de l'Arcà.
Al final del carrer Sant Vicent , hi ha un xicotet mirador des d'on veurem l'antic barri de la “Barceloneta” i més avall l'antiga central d'Hidrolèctrica junt al riu Clariano.
Vorejant els corrals que veiem, arribarem al casc antic, el Palau, la Fàbrica de Licors i l'Església , el safareig i el Portal del Carme, on comença la SL-V 11 cap al Pont de l'Arcà.
Instal·lacions recreatives forestals
Àrees recreatives:- La Barceloneta (Aielo de Malferit)
