Introducció
La necessitat de quantificar el temps és una constant històrica. Es conserven restes arqueològiques de més de 20.000 anys amb senyals evidents de recomptes temporals. Posteriorment aquesta necessitat s’ha concretat amb la invenció de diversos enginys entre els quals té un paper destacat el rellotge en qualsevol de les seues formes i mecanismes, però especialment en la forma de rellotge solar, que és la que durant milers d’anys ha estat la més fiable i usada.
En l’antiguitat es dissenyaren i construïren diversos models de rellotges solars atenent les necessitats de mesura i els variats tipus de sistemes horaris. Així, fins el segle XIV, s’utilitzaven unes hores de diferent durada en l’hivern i en l’estiu (temporàries). L´ús de les hores d’igual durada l’introduïren els àrabs a Europa i fou possible gràcies a la invenció del rellotge solar de gnòmom oriental, que és el que ha arribat fins l’actualitat.
Encara que els primers rellotges mecànics daten del s. XIV, no fou fins el s. XVIII que assoliren l’exactitud suficient per a substituir els rellotges solars en les torres de les esglésies i en alguns edificis públics. Tanmateix, els quadrants solars encara perduraren fins ben entrat el S. XX en les societats més rurals, com la de la Vall d’Albaida. Al llarg de més de cinc segles, els artesans quadranters (constructors de rellotges solars) anaren deixant arreu de les nostres terres un bell testimoni de la necessitat humana de mesurar el temps i, al mateix temps, del seu ideal estètic, a través de les formes decoratives i artístiques, i de les seues preocupacions vitals, a través dels diversos lemes filosòfics que s’hi solien afegir.
La Vall d’Albaida és una zona pròdiga en rellotges de sol. En el catàleg elaborat en 1998, se’n ressenyaven 120 en diferents estats de conservació. En l’actualitat alguns han desaparegut, però també se n’han restaurat d’altres i se n’han construït de nous. Entre els restaurats, citem el de l’Ajuntament de l’Olleria, el del campanar de Montaverner i el del Palau d’Otos. Entre els que s’han fet nous, desatacarem els de tipus monumental com el del parc dels Astres del Palomar, el del parc de les Moreres de Benissoda, el de l’Avinguda de l’Ortissa de Benigànim, el del parc de Salem, el del Poliesportiu d’Otos i els darrers realitzats per al projecte turístic-cultural “Otos el Poble dels rellotges de sol”. En tots ells es troben presents les vessants antropològica, didàctica i artística que tan bé es conjuguen per mitjà d’aquests instruments.
Tot i l’evidència que els rellotges solars formen part de la nostra cultura popular i de la nostra tradició científica i artística, aquest enorme i singular recurs ha estat oblidat i abandonat durant molts anys. El projecte “Otos, el poble dels Rellotges de Sol” i la ruta dels rellotges de sol a la Vall d’Albaida pretenen despertar l’interés de les institucions i els particulars en la conservació dels rellotges solars alhora que crear una xarxa d’itineraris gnomònics a través de la Vall d’Albaida.
Des de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida volem agrair als inspiradors d’esta ruta comarcal dels rellotges de sol, Joan Olivares i Rafael Amorós pel treball realitzat i fonamentalment per fer-nos descobrir i dirigir els nostres ulls cap a aquest meravellós recurs turístic i cultural. També volem agraïr a tots aquells i aquelles que han fet possible este itinerari turístic.
La ruta dels rellotges de sol l’hem dividida en dos itineraris que recullen la major part dels rellotges existents a la comarca combinant en tots dos, rellotges històrics, de nova creació i aquells que acaben de ser restaurats. Els dos itineraris acaben a Otos on tenim una nombrosa presència de rellotges solars i el CONJUNT GNOMÒNIC: “Otos poble dels rellotges de Sol”.
També podeu baixar-vos la ruta en pdf.
