Introducció
Quan els primers colons cristians (S. XIII), arribaren fins aleshores comarca moruna de la Vall d'Albaida, portaven amb ells una nova organització social i una concepció completament diferent, que es veurà reflectida, ja siga en el repartiment del territori, en la producció artística, en la realització d'un nou urbanisme o en general en tots els aspectes que envolten la vida quotidiana dels individus. La convivència entre les dos cultures es va perllongar durant 350 anys fins el 1609.
Jaume I farà repartiment de terres i favors als seus vasalls: estos nobles seran els qui edificaran palaus, decoraran les seues cases amb blasons, embelliran les ciutats i també seran qui dominen els molins, les almasseres, els forns i tot allò de què es pot treure benefici.
La base econòmica als tres pobles que ens ocupen era l'agricultura, encara que es donaven altres activitats com la manufactura de la llana, la ramaderia, la fabricació de teules i rajoles, la fusteria, la construcció, la tragineria i la fabricació i reparació d'aladres.
Estes activitats s'agrupaven en gremis, ubicats en carrers i places, dels quals encara ens queden els noms. La vila era un espai concebut com a centre comarcal d'intercanvis i com a cap administratiu dels senyorius. És habitual l'emmurallament de les ciutats com a estratègis defensiva, i així veiem com Ontinyent, Bocairent i Albaida es proveïxen de sòlides muralles, amb portes d'entrada a les viles, barbacanes i alcàssers per assegurar la seua defensa i alhora l'opulència i la representació dels principals senyors i escuts de les viles.
La distribució geogràfica i la forma d'ocupació del territori experimenta una gran metamorfosi, així es passa de la concepció andalusina, on l'hàbitat està disseminat i dispers, amb proliferació d'alqueries, pròximes a petites unitats hidràuliques, a una concepció cristianofeudal on les persones s'agrupen per a viure en viles i guanyar en seguretat. L'urbanisme s'adapta a la topografia. La capacitat defensiva de les viles d'Albaida, Ontinyent i Bocairent residia fonamentalment en la pròpia orografia del solar.
