Llutxent
L'origen d'este monumental poble és musulmà, sent repoblat posteriorment per Jaume I i el seu fill Pere. En 1276 es va celebrar una important batalla entre les tropes de Jaume I i els sublevats moriscos. En temps de Pere II es va constituir la baronia de Llutxent que comprenia les veïnes poblacions de Quatretonda, Pinet i Benicolet. A mitjan S. XIV la baronia és venuda a la família Pròxida els quals tindran prou a veure amb l'embelliment de la ciutat i la construcció dels seus principals monuments.
La visita a la població de Llutxent ens conduïx inevitablement al seu Castell- Palau, construït pels Pròxida entre els S. XIII i XIV, sobre una antiga fortalesa àrab. El seu estil és el gòtic Valencià, encara que al llarg de la seua vida ha patit diverses modificacions i variacions estilístiques. Actualment es troba en procés de rehabilitació. Els seus elements més destacats són les quatre torres que l' emmarquen, el pati d'armes central, l'escala que conduïx a la zona noble i les diferents dependències a la part baixa destinades a guardar ferramentes i productes agrícoles. L'Església Parroquial de l'Assumpció , construïda en el S. XIX per a substituir l'anterior i que custòdia tresors tan importants com la Creu de la Processó S. XVI i la icona de la Santíssima Faz. Recòrrer tranquilament els seus carrers, a fi de veure el seu entramat urbà, és condició indispensable en la visita a Llutxent, posteriorment ens dirigim als seus voltants per accedir al Montsant, lloc de referència religiosa comarcal i escenari del Miracle dels Corporals de Llutxent en 1239, on trobem el patrimoni monumental més important de la Població: L'Ermita de la Mare de Déu de la Consolació, construïda al S. XVIII al lloc on es trobava una antiga creu del S. XIV. Al seu interior i en ceràmica Valenciana del S. XVIII, es narra el miracle dels corporals.El Convent del Corpus Christi, construït en el S. XV al lloc on es va realitzar el miracle. L'edifici principal gira al voltant del claustre, la part més antiga és el refectori gòtic, també són destacables altres zones com la sala capitular, diverses dependències per als novici, graners, quadres… Incrustada en el monestir tenim L'Església del Corpus Christi, d'estil gòtic mediterrani S.XV. Va ser declarada monument nacional en 1982 i en ella destaquen la seua façana principal i les capelles de la Santíssima Faz i la de la Mare de Déu.
Finalment visitarem El Castell del Xiu, fortalesa àrab del període
almohade que ostentava una funció de vigilància del trànsit
de tropes des de la costa a l'interior, actualment la part més
visible és la cisterna què abastia d'aigua als seus habitants.Deprés
de la reconquesta Cristiana al S. XIII, perd la seua funció defensiva
i és abandonat al pas del temps.
