• 
• 
• 
• 

Bocairent

Ja al S. IX, el Bekiren àrab albergava un important nucli de població camperola que convivia amb un grup de militars i que tenien fonamentalment en l’agricultura i també en un incipient comerç i indústria de la llana la seua base econòmica. En aquella època sols existien el barri de la Mare de Déu d’Agost i el de Sant Joan, a més de la Mesquita i el Castell (ubicat en l’actual emplaçament de l’església parroquial).

L’any 1245 amb la rendició de Biar, la població va passar a mans de Jaume I i en 1255 va ser repoblada per cristians, produint-se una primera ampliació de la vila, que aniria augmentant conforme es desenvolupava la indústria tèxtil. L’any 1418, Bocairent juntament a Ontinyent i Biar van ser nomenades viles reials pel rei Alfons V el Magnànim. Posteriorment, al S. XVI, la indústria tèxtil de Bocairent viu el seu segle d’or, atorgant-li Felip II el títol de Reial Fàbrica de Draps.

Un recorregut per la vila ens ajudarà a conéixer millor Bocairent.

Comencem la visita des de la Plaça de l’Ajuntament per a adreçar-se al barri medieval i en primer lloc ens trobem, L’Església Parroquial de Nostra Senyora de l’Assumpció.

Construïda al lloc que ocupava l’antic castell àrab, fou realitzada originàriament en estil gòtic i adaptada posteriorment als gustos barrocs.

En ella es reuneixen les principals característiques de l’art Valencià, des del gòtic fins el S. XIX. L’any 1748 va ser danyada pel terratrèmol de Montesa i va afectar fonamentalment a la torre campanar que va ser reconstruïda en 1766.

L’església de tres naus té com a elements destacats, la torre-campanar, considerada un dels més bells exemples del classicisme Valencià.

La façana principal, reconstruïda en el S. XVIII amb una fornícula on se situa la imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció. A l’interior ressalta l’altar major amb obres de José Segrelles i Joan de Joanes, la Capella del Reser-vat decorada amb frescos del S. XVIII, la Capella de Sant Blai, amb decoració xorigueresca i la Pica Baptismal, antiga font pública del S. XV.

El Museu Parroquial alberga important obres, com la creu processional (S.XV), la taula del Sant Sopar (S.XVI), taula de la Verge Maria de la Salut (S.XV), taulellets de ceràmica (S.XV), escultures, peces d’orfebreria i pintures de mestres com, Marià Benlliure, Segrelles i Sorolla d’entre altres.

Abandonem l’església per a endinsar-se en el barri medieval, tot un conjunt laberíntic d’estrets carrers i xicotetes places que de seguida ens fan endarrerir en el temps.

Existeixen tres rutes pel barri medieval publicades per l’ajuntament de Bocairent, que vos poden servir com a itinerari de visita, en tot cas no deixeu de visitar, el carrer l’Emboç, un dels més emblemàtics de Bocairent, per la seua escassa amplària, si alcem la vista cap el cel sembla que les façanes acaben ajuntant-se.

El carrer Batle va ser un dels més importants a l’edat mitjana, com ho reflecteix el conjunt de cases senyorials que encara queden (cases núm 5, 7, 8,12, 24 i 28). Al mateix carrer trobem una fornícula en forma de finestra que commemora la predicació de S. Vicent Ferrer en 1412.

A la placeta de la presó tenim l’antic Ajuntament, lloc on va ser proclamat Sant Blai, patró de Bocairent en 1632. També es troba en esta plaça la Casa del Batle del S. XVI amb balcó i porta de mòdul castellà; cornisa mudèjar i una finestra partida per un mainell d’influència toscana.

El carrer de les voltes, al més pur estil àrab, el de la canteria, el de la Mare de Déu d’Agost, el de l’Aljub, el carrer de la Premsa.

Nombroses fonts, la majoria d’elles construïdes al S. XVIII ens trobarem al llarg del recorregut, la Font de l’Escaleta, la Font de Gràcia, la Font de l’Aljub, la de l’almaguer, inclús un aljub medieval, excavat en la roca que encara és utilitzat per a la canalització del Rec de les Solanetes.

Com en totes les poblacions medievals, existia una muralla per defensar la vila, en el cas de Bocairent no estava present en tot el seu perímetre, sinó en aquells llocs on l’orografia ho feia necessari. Per accedir al recinte emmurallat existien vàries portes d’accés, la única que resta en peu és la de la Mare de Déu d’Agost, dalt de la qual s’ubica l’ermita de la Verge d’Agost. El pont de Darrere la Vila, un dels més importants de l’edat mitjana, el portal de Sant Blai i el Porxi de la Calçada excusada servien també per a entrar a la vila, encara que estos han sofert transformacions.

A l’interior del Barri medieval es van edificar diferents ermites:
L’ermita de Sant Joan és la més antiga de totes. Es tracta d’una antiga mesquita del S. XIII i de la primera església que es va fer a la vila. La façana amb decoració gòtica i el retaule barroc de l’altar major són els elements més destacats.

L'ermita de la Mare de Déu d’Agost, construïda l’any 1245 per les tropes de Jaume I, està situada sobre el portal d’Agost, l’únic que queda en peu i que servia com entrada al recinte emmurallat de Bocairent.
L’ermita de la Mare de Déu dels Desemparats, forma part del segon pis d’una casa del S. XVIII a causa del fort desnivell del sòl.

Les ermites exteriors són quatre i estan disposades de manera que formen una creu amb la població:
L’ermita del Sant Crist del S. XVI, l’ermita de Sant Jaume del S. XV, en estil gòtic, dedicada al que va ser primer patró de Bocairent, l’ermita de Sant Antoni de Padua, del S. XVIII i l’ermita de Sant Antoni Abad construïda en el S. XVI, com a convent per als pares antonians. Les pintures murals i el pantocràtor romànic en pedra són els elements més destacats.