Castelló de Rugat
Per acabar el recorregut començat molts quilòmetres abans, arribem a la fi de la nostra ruta que té com a comiat el poble de Castelló de Rugat.
No sempre se l’ha conegut amb aquesta denominació, ja què al llarg de la seua història ha tingut denominacions diferents com són: Castelló del Duc (en referència a l’època en què formava part del Ducat de Gandia, pertanyent a la família Borja) i Castelló de les Gerres (en clara al·lusió a la rellevant indústria ceràmica centrada en la fabricació artesanal de gerres per emmagatzemar vi, oli o aigua i que en l’actualitat ha derivat en la producció ceràmica de rajoles, taulells i blocs).
Recomanem que el viatger camine tranquil·lament pel nucli urbà amb la finalitat de gaudir de l’estructura urbana, d’origen àrab a la part més antiga, així com de l’arquitectura civil i religiosa presents.
L’antic palau dels Borja, seria l’edifici civil més important de la població, avui malauradament, sols queden restes de murs i de la cantonada d’una torre, integrats en noves edificacions de primeries del S. XX.
La Casa del Fang (museu d’artesania del fang, pretén ser un homenatge i un fons documental d’aquesta activitat artesanal, així com lloc que a forma de taller, millore l’aprenentatge d’aquesta disciplina).
Un
bon exemple del que estem parlant és El Forn de la Gerreria del
S. XVIII, és el forn més antic de Castelló, el
qual formava part d’una antiga gerreria artesana que va abandonar
la seua activitat a primeries del S.XX.
La Cisterna o Aljub Medieval, amb estructura circular amb forma de pinacle, recollia l’aigua que baixava des de l’ermita per al seu posterior aprofitament. Aquesta construcció formava part de la infrastructura de subministrament d’aigua a la població a la qual també pertanyien, la Font major, La Bassa de la Font i el Safareig públic. L’actual aspecte d’estos elements es deu a diferents actuacions realitzades al S. XIX.
Respecte a l’arquitectura de tipus religiós, podem parlar de la presència de diferents exemples, pertanyents a dos cultes ben diferents. El primer és el catòlic, que es porta a terme fonamentalment a l’Església Parroquial de l’Assumpció (edificada al S XVI amb modificacions posteriors del S. XVII i XVIII, presenta una estructura classicista en la seua planta i alçada i una decoració interior barroca).
L’Ermita de Sant Antoni Abat i de Santa Bàrbara és l’altre edifici dedicat al culte catòlic, situada sobre un turó desde el qual podem obtenir unes magnífiques vistes sobre la vall, s’hi accedeix a través del camí del Calvari. Es tracta d’un edifici de finals del S. XVII d’una sola nau coberta de dos aigua-vessos amb porxos coberts i una torre campanar rematada amb teula àrab.
El segon culte que s’oficiava a la població era el musulmà, i es feia a La Mesquita àrab de Castelló, de la qual destaca la decoració a base de rajola vidrada com a mostra d’ornamentació. Al seu interior podem identificar els elements més importants d’aquestes construccions com són la sala d’oracions, el mihrab, el mur de la quibla i el pati descobert o d’ablucions.
Les especialitats locals segur que superen les espectatives creades pels comensals més experts, així les coques de dacsa cuites al forn i acompanyades pels embotits casolans, les sardines salades, la cansalada o les diferents tapes de la zona, inclús el blat picat o l’arròs amb cassola, suposaran un bon atractiu d’esta ruta pels pobles del Benicadell.
