Atzeneta d'Albaida

Continuem el nostre recorregut fins arribar a Atzeneta d’Albaida, on des de fa molt de temps es treballa l’espart.

El treball de l’espart, encara que sembla ser privatiu dels secans meridionals, va estar prou generalitzat a la majoria dels pobles del país com una ocupació del camperolat, en especial quan el mal oratge interrompia els treballs agrícoles.

Amb l’espart es feien sàries, cabassos, estores i cofins per a les premses de l’oli. Uns utilitzats en l’agricultura i altres destinats al transport i al comerç. El procés comença amb l’arribada de l’espart provinent de Múrcia principalment (Hellín i Elche de la sierra). Per a poder treballar l’espart s’ha de posar a remulla, amb açò aconseguim més flexibilitat i fortalesa. Una vegada banyat es trau i, per evitar que es seque, es deixa tapat durant dotze hores per ablanir-lo i així eliminar el garranxó (espécie de ganxet que es forma al cap dels esparts).

El següent procés és el d’estirar l’espart. Primer s’han d’aplanar les menades o manolls formant el que es coneix com un feix (conjunt format per set o huit menades o manolls ). Les colpejarem per a poder traure amb facilitat els esparts podrits o vells. El conjunt format per setze menades formen dos feixos que plantarem cap per avall i tindrem un plantat. A continuació procedirem a l’estirament de l’espart. De l’espart més llarg estirat es fan dos manolls anomenats floraes. De l’espart més curt es fan manolls per a fer lligasses. L’espart restant s’utilitzarà per a fer llata (trena de forma aplanada que serveix per a estores, senalles, cabassos...) i cabets (trenella d’espart picat que s’utilitza principalment per a reforçar les vores dels cabassos, sàries, estores...).

En l’actualitat l’única feina que s’ha mecanitzat és la picada de l’espart. S’utilitza una màquina basada en un sistema de cilindres de ferro i de corretges sobre les quals es fa passar l’espart. Amb aquest sistema la producció ha millorat notablement (abans l’espart estava durant uns quaranta dies a remulla i després es picava amb maça de fusta).

El procés final consisteix en la cosida d’estorats per als carros, anganells, barxins, cabassos, corbos, esportins, sàries, ventalls... per aquesta feina l’element bàsic és la llata. S’utilitzen agulles d’uns 25 cm de llargària i es cus amb guita (trenella d’un centímetre d’amplaria amb espart cru), per últim els reforços es fan amb cabets.

A causa de la modernització experimentada en el camp, molts d’estos objectes han deixat d’utilitzar-se per complet i es dediquen més bé a fer coses d’artesania per a les fires artesanals i tradicionals.

Els llocs d’Atzeneta on podreu adquirir aquestos productes són als tallers de Joaquín Tormo (96 235 60 76) i als de Juan Tormo ( 96 235 61 04).