Aielo de Malferit
Ens adrecem cap a la veïna població d’Aielo de Malferit, on tenim la presència del vimet i de licors artesanals com a productes autòctons.
L’elaboració de productes amb vimet a Aielo es remunta fins principis de segle passat. Per aquella època es feien fundes per a les garrafes de vidre (la producció principal d’estes fundes anaven a parar a la fàbrica de licors artesanals d’Aielo), primer en canyes de riu obtingudes a Aielo i després amb vimet. Posteriorment es va abandonar la producció de garrafes per a centrar-se en altres articles, fonamentalment cistelles, però també paneres, armaris, cistelles per a guardar ous, baguls, sillons, butaques... El procés de producció d’estos productes començava amb l’obtenció de la matèria prima, el vimet ,del qual en teniem de 3 qualitats i procedències diferents
Per una banda hi havia el vimet anomenat “Xurro”, que s’obtenia al riu i barrancs de la zona encara que era un vimet de pobra qualitat, prou bast per a treballar.
Després tenim un vimet, de procedència americana que s’utilitza en l’actualitat i per últim també s’utilitzava un vimet d’alta qualitat que era comprat a Guadalajara , Conca i Terol (zona de la serralada universal). De molt menor qualitat és el vimet que ve de Xina o l’Argentina. Posteriorment el vimet es podia utilitzar, en “pell”, de forma natural, en “blanc”, es posava en aigua, i es pelava allà per la primavera, el color resultant era clar i blancòs i per últim en “Buf ”, el vimet es bullia per a què el color canviara a un to enrogit , a més en bullir-lo s’evitava la proliferació de polilles, per la qual cosa solia ser més resistent que el vimet blanc.
Una vegada teníem la matèria primera, començava a fer-se una peça per la base de l’estructura (remolí), després s’afegien els pilars (sostenidors de l’estructura que complien la funció de sustentar la peça des de la base fins el girat o cantell de la mateixa), per últim i segons el motlle es feia la peça creuant les malles en forma de trenes.
Les eines de les què l’artesà s’ajudava en este procés manual eren el partidor ( partia el vimet en vàries parts i mides diferents), les tisores, el punxó, les alicates, el martell i tatxes.
El temps emprat en fer una peça era variable en funció del tamany i la forma de la mateixa, però per tenir una referència podíem dir que una cistella de tamany normal tardava a fer-se uns 20 minuts i calien 4 canyes.
A Aielo, al voltant d’unes 200 persones vivien directament del vimet i les seues elaboracions, sent els anys 90 l’època d’esplendor en Aielo, posteriorment i a causa de la importació de productes elaborats en països del tercer món, i a la important fiscalitat que regula aquesta producció han fet que l’activitat decresca a Aielo, però tot i això encara queden artesans que tenen com a forma de vida l’elaboració del vimet.
Actualment podeu comprar estos productes a José Aparici (96 236 03 33) i Artesans Reunits (96 290 40 79).
També són molt coneguts els licors artesanals que s’elaboren
a Aielo de Malferit. L’any 1880 es va fundar la fàbrica
de licors artesanals d’Aielo de Malferit, en unes antigues dependències
annexes al Palau del marqués de Malferit. Els primers fundadors
van crear uns productes d’excel·lent qualitat que els van
portar a guanyar 20 medalles d’or i 10 diplomes d’honor
en nombrosos concursos nacionals i internacionals.
La fama obtinguda en l’elaboració de licors i xarops els
va fer ser anomenats com a proveïdors oficials de la casa reial.
Posteriorment la fàbrica va passar a mans dels membres de la família Mompó, fins el 1971 en què va ser adquirida per Juan Micó actual propietari què conserva i utilitza les mateixes fórmules de producció que els seus antecessors. El resultat: licors, xarops i anisats amb un sabor tradicional i exquisit.
El procés productiu és senzill, s’agafen herbes de la serra Mariola i es maceren amb diferents tipus de licors. Després d’un temps de maceració (1 mes, dos mesos en funció del licor a obtenir) es filtra i s’embotella per a la venda al públic. Entre els licors elaborats a Aielo destaquen l’herbero, casalla, anís d’Aielo, “Lágrimas de contribuyente”, “leche de la vieja”, “placer de damas”, “licor cualquier cosa”... Menció especial té el licor “Nuez de cola-coca”, elaborat a la fàbrica desde fa molts anys i del què els propietaris asseguren prové l’actual refresc de la Coca-cola. L’any 1949 la companyia americana va adquirir la patent del seu licor a la fàbrica d’Aielo. Fàbrica licors artesanals: 96 236 00 07.
